Avui els diaris informen que un grup de perillosíssims terroristes no violents han decidit eixir als carrers a cometre no violents atemptats contra les forces de l'ordre.
Armades de les seues pròpies mans, les seues goles (cordes vocals incloses) i una mica de matèria grisa es disposen a fer sentir el seu rebuig cap a les mesures d'aquest govern que no fan més que aprofundir en la precarització de les seues vides i les de la resta.
Informen també que eixes mateixes forces de l'ordre seran condecorades per emprar amb democràtic talant les seues bales de goma i allò que tinguen a l'abast contra eixos maleïts terroristes. Què es pensaven, que podrien dir la seua impunement? Que els deixarien alterar la pau social i sembrar la discòrdia?
Mentrestant el ministre de l'interior es despenja amb una frase a l'alçada del terrible Arbeit macht frei (el treball us farà lliures) o de l'orwellià "la guerra és pau, la llibertat és esclavitud, la ignorància és força" i diu que la reforma del codi penal reforçarà el dret de manifestació.
Si al fet que la resistència passiva a l'autoritat serà considerada un atemptat contra aquesta hi sumem el fet que convocar o fer difusió de la convocatòria de manifestacions violentes serà considerat delicte, sembla palès que el nostre estimat ministre està convençut que la llibertat és esclavitud i vol acabar amb la de molta gent.
Per ara es centra en aquella gent que no sols està en desacord amb el que ells fan, sinó que damunt va i ho demostra, però algunes veus ja apunten que estan estudiant la forma de no haver d'esperar que hom ho demostre. D'ací poc introduiran al codi penal el també orwellià crimental (el crim de pensament) i ja estan fent els preparatius per crear la policia del pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada