dimecres, 22 d’agost del 2012

Aprendrem la lliçó?

Quan pensem en el nazisme, ens solem preguntar com és possible que tanta gent callara i acceptara aquella barbàrie. A continuació ens tranquil·litzem pensant que avui seria impensable que un horror semblant es repetira; suposadament hauríem aprés la lliçó.

Amb respecte a la segona qüestió, crec que els fets demostren clarament que no és veritat; no hem aprés cap lliçó. Pel que fa a la primera, crec que no hem de mirar molt lluny per trobar una resposta...

La nostra societat es creu democràtica, respectuosa amb els drets humans i per tant molt allunyada d'aquella Alemanya racista, feixista i genocida. Tanmateix, una cosa és la imatge que hom té de sí mateix i una altra la realitat...

Vàries de les entrades d'aquest bloc han estat relacionades amb el tema de la immigració, i és que realment és aquest un tema que em preocupa, i molt. Ja fa molts anys que vaig començar a adonar-me'n, amb preocupació, de com s'anava estenent el discurs xenòfob i com cada vegada ho feia més obertament.

També fa ja uns quants anys que vaig sentir a parlar per primera vegada de genocidi a l'estret, dels CIEs i d'expulsions forçoses, també de menors.

L'Alemanya d'entreguerres patia una forta crisi econòmica, i aquest va ser un dels múltiples factors que van afavorir l'ascens del nazisme. Avui també estem en un context de forta crisi capitalista que exacerba els sentiments i que anima la recerca de caps de turc sobre qui fer recaure les culpes de la mala situació. Així ens trobem que avui el discurs i, sobre tot, les pràctiques xenòfobes troben el camp adobat.

De totes formes, com deia adés, ja fa anys que van en marxa.

Els CIEs, moderns camps de concentració en què es reclou gent que no ha comés més delicte que nàixer al lloc equivocat, no han aparegut amb la crisi. Les expulsions massives no han començat amb la crisi. Les lleis d'estrangeria no s'han aprovat amb la crisi. Les tanques i la militarització de les fronteres sud i est d'Europa no han començat amb la crisi.

I la indiferència front a tot això tampoc no ha aparegut amb la crisi.

Tornant ara al principi, què diferencia la nostra indiferència d'avui de la dels alemanys durant el nazisme? Aleshores s'enduien la gent jueva (o homosexual, o d'esquerres, o gitana...) i ningú no movia un dit; avui s'emporten els rom, o els senegalesos, o algú que està intentant vendre uns mocadors al tren i, amb honroses excepcions, tothom mira cap a un altre costat. És cert que als CIEs no hi ha càmeres de gas, però també ho és que de vegades es produeixen morts en circumstàncies estranyes i d'altres s'expulsa gent als seus països sabent que el seu futur és allí com a poc incert, i això no canvia la indiferència amb què es reben aquests fets. I en qualsevol cas ja el fet que la gent accepte que l'origen pot ser suficient motiu com per tancar algú ens apropa molt perillosament als estats genocides...

Tant de bo en un futur no molt llunyà la majoria de gent veja el que està passant a la civilitzada Europa amb els mateixos ulls amb què veu el que passava a l'Alemanya nazi, aleshores sí que podrem dir que n'hem aprés la lliçó.